Arxiu del Bloc

L’activació de suport psicològic en emergències

Bombeta

Una de les principals dificultats a l’hora d’iniciar la intervenció del psicòleg en una situació de crisi, és precisament decidir quan cal activar el servei.

No estem davant d’una operació aritmètica, asèptica i exacta. Si tenim en compte la singularitat de cada situació, estarem d’acord en que el potencial de generar trauma d’un fet concret, s’ha de valorar per ell mateix i per les persones que hi intervenen, tenint en compte també l’estat actual i l’experiència vital d’aquestes persones. De manera que no hi ha dubte de la complexitat de les situacions de crisis i de les dificultats que poden aparèixer en la seva resolució. I és aquesta dificultat la que precisament aconsella la intervenció de professionals formats que es facin càrrec de l’atenció i el suport psicològic en tota la seva dimensió.

Partint del fet que qualsevol canvi que impliqui pèrdua és susceptible de ser una situació crítica, podria portar a pensar que l’activació del psicòleg és una qüestió fàcil de resoldre, està indicada sempre i de manera universal. No obstant, la majoria de les persones tenen  capacitat suficient per afrontar i normalitzar les situacions crítiques sense desenvolupar patologia. La qual cosa no significa que ho facin de forma fàcil, àgil ni sense complicacions, i és clar, algunes situacions són potencialment tant traumàtiques que generen a més de patologia, canvis estructurals en subjectes i famílies que finalment deriven en tota mena de problemes greus i moltes vegades evitables.

Més enllà, tenim el fet que hi ha tres perfils diferenciats d’afectats per incidents crítics, emergències i desastres que cal tenir en compte:

Afectat no atès: Viu la seva experiència amb una sensació de desprotecció i aïllament, tant institucional com social, fet que a vegades porta a la negació del trauma i a la victimització secundària.

Afectat atès:  La intervenció els hi proporciona millors mecanismes per la recuperació alhora que recolzament, protecció i equilibri. Com a conseqüència, la simptomatologia és menys persistent i la victimització és menor fins el punt que molts perden la identitat de víctima.

Afectat sobreatès: La excessiva sobreprotecció tant a nivell social com de l’administració, els hi dóna una identitat de víctima prevalent i desmesurada. Sovint acaben generant un sentiment de malestar cap a la societat i les institucions, derivat del seu alt nivell de dependència i protagonisme. Són persones que exerceixen com a víctima de manera activa, generant incomprensió i dificultant la seva recuperació.

I cal tenir-ho en compte, entre altres coses, perquè ens dóna pistes per fer una activació adient. Aquest és un tema que preocupa i sobre el que s’ha discutit i es continua discutint. En la majoria de protocols d’activació, molts signats entre Col·legis de Psicòlegs i diversos departaments de Protecció Civil, Interior o Sanitat, es determina l’actuació de l’equip de psicòlegs a partir d’un número de víctimes tancat, el criteri majoritari parla de 10 víctimes mortals. Però la realitat ha portat a dubtar d’aquest criteri (encertadament) i la discussió ha tornat.

Així doncs, com ho fem? Bé, en última instància, el criteri professional dels responsables dels equips és important per resoldre dubtes i motivar l’activació o la no activació en cada cas. Malgrat, de forma més general i a tall d’exemple podem fer la comparació entre, per una banda, l’accident d’un sol turisme per sortida de la via, sense afectació al trànsit, amb 5 víctimes mortals, tots veïns del mateix municipi, a 2 quilòmetres de casa. Està indicada la intervenció d’un equip de psicòlegs? No podem dir que no, encara que es tractés d’una sola víctima, però tampoc podem psicologitzar la mort, per tant caldria valorar el cas.

Per un altre costat, tenim l’accident d’un autocar en el qui hi viatja un grup d’escolars amb els seus monitors. Hi ha dues víctimes mortals, 10 ferits i 23 il·lesos. L’accident ha obligat a tallar l’autopista a 700 quilómetres del punt d’origen. Els ferits han estat traslladats a 3 hospitals, un dels quals a 98 km dels altres. Cal buscar un lloc on concentrar i atendre els il·lesos i alhora s’ha de donar avís als familiars que es traslladaran lluny de casa seva per passar moments incerts en un lloc desconegut.

En aquest cas, està indicada la intervenció d’un equip de psicòlegs?

Anuncis

Curs de Postgrau en Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències

Imatge

Informació sobre el postgrau clicant sobre la imatge

El passat 11 de gener, es va inaugurar el “Curs de Postgrau en Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències”, oferit per la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, amb la col·laboració  del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i de Dipsalut.

La jornada inaugural va tenir lloc a les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i va anar a càrrec de Francisco Duque Colino, psicòleg del Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, expert en intervenció en crisi i responsable de la Sección de interconsulta para el tratamiento de situaciones traumáticas, servei dedicat al tractament del trauma agut en víctimes de fets violents o potencialment traumàtics. Francisco Duque, autor junt amb altres col·laboradors del llibre “Superando el trauma: La vida tres el 11-M”, va intervenir de manera destacada en el tractament de les víctimes dels atemptats de l’11-M el 2004 i en l’accident de Spanair el 2008.

Durant la seva intervenció titulada Intervenció Psicològica en Trauma. Perquè les víctimes deixin de ser-ho el més aviat possible,  Duque va fer una revisió molt útil i entenedora de les tècniques i eines que permeten al psicòleg treballar amb les víctimes, aconseguint una major eficàcia en la seva recuperació.

El ponent va donar gran importància a la capacitat de les mateixes víctimes en proporcionar les claus per aconseguir aquesta recuperació, deixant al psicòleg la tasca d’identificar les necessitats del pacient, facilitar la seva millora a l’introduir, reforçar i afavorir l’aparició i ús de mecanismes d’afrontament adequats, i potenciant la seva autonomia.

Francisco Duque, a més de mostrar un gran carisma personal i professional, va mantenir l’atenció dels més de cent assistents amb la introducció d’exemples i testimonis de la seva tasca diària que reforçaven el seu discurs i la importància de la intervenció del psicòleg en situacions de trauma agut.

Intervencions de la Unitat de Crisis i Emergències d’Axios SPA

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de la Unitat de Crisis i Emergències d’Axios SPA ha realitzat 20 intervencions de suport i atenció a les víctimes de diferents successos en els últims 15 mesos, actuant a totes les comarques gironines.

 

Causa

Comarca

Programa de suport i atenció psicològica en casos d’emergència a Girona

foto

Clicar damunt la imatge per consultar el programa de suport i atenció psicològica en situacions d’emergència al municipi

El departament d’Interior i Dipsalut han signat avui un conveni de col·laboració per incorporar el Cos de Mossos d’Esquadra, de la Regió Policial de Girona, en el Programa de suport i atenció psicològica en situacions d’emergència de Dipsalut. D’aquesta manera els comandaments de la Regió Policial de Girona podran sol·licitar l’activació del servei.

El delegat del departament d’Interior a Girona, Sr. Albert Ballesta, apunta que aquest acord millora les possibilitats d’activació del servei ja que el Cos de Mossos d’Esquadra és present a la totalitat del territori, de manera que es facilita l’activació del servei en aquells municipis que no disposen de Policia Local.

Aquest programa ofereix assistència psicològica especialitzada i immediata, a víctimes de fets traumàtics i a professionals implicats en les emergències, a través de la intervenció de la UCIEM (Unitat de Crisis i Emergències) d’Axios.

Curs de postgrau en Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències

Clica a la imatge per accedir a informació sobre aquesta formació

Clica a la imatge per accedir a informació sobre aquesta formació

L’opinió pública reconeix cada cop més la importància de tenir cura dels aspectes psicològics de les víctimes d’esdeveniments traumàtics. Estem parlant de conjuntures que van des de les intervencions en grans catàstrofes i desastres, fins a les pèrdues originades per malalties greus, accidents o altres situacions amb alt potencial traumàtic i que poden comportar un canvi dràstic en la percepció del món per part de qui ho pateix. Volem emfatitzar la importància de tenir professionals preparats de manera adient i rigorosa, per cobrir les necessitats d’informació, reconeixement, tractament i equilibri emocional que presenten tant els afectats, com els seus familiars i, fins i tot, els mateixos professionals de les emergències que han de treballar moltes vegades en situacions tan exigents. Ens centrarem prioritàriament en aquelles intervencions més properes, tant en l’espai com en el temps, a l’origen de l’experiència traumàtica.

Què fan els psicòlegs d’emergències?

 

 

La caiguda dels Titans - Cornelis Van Haarlem (fragment)

La caiguda dels Titans – Cornelis Van Haarlem (fragment)


Si haguéssim d’estar pensant contínuament en tots els riscos potencials d’aquest món sovint inhòspit i perillós on vivim, acabaríem quedant-nos tancats a casa nostra sense sortir-ne per res, presoners de les nostres pors, angoixes i patiments. Per això, la majoria de les persones tendim a construir-nos una bombolla de protecció i a instal·lar-nos en el seu interior, gaudint així d’una falsa percepció d’invulnerabilitat davant dels nombrosos perills exteriors que ens amenacen. Però aquest necessari mecanisme de defensa, pot arribar a provocar que acabem creient en la fal·làcia que les desgràcies passen tan sols a cal veí, que nosaltres en som immunes i que no ens tocarà patir-les com als altres. Quan aquesta bombolla es rebenta de cop i volta, i ens trobem, sempre incrèduls, sovint perduts i de vegades desemparats, davant d’una realitat cruel que ens ha colpit durament, en un primer moment podem arribar a sentir-nos sense esma, ni capacitat per fer-hi front. Què fan els psicòlegs d’emergències en aquestes situacions?

El principal repte que s’ha de plantejar aquest professional al tractar a una persona que ha patit una situació altament traumàtica, és aconseguir que deixi de sentir-se com una “víctima indefensa i desvalguda” al més aviat millor, ajudant-lo a recuperar i a potenciar els seus propis recursos d’enfrontament. Per fer-ho possible, els psicòlegs dels equips d’emergències tracten a les persones durant la primera fase de l’emergència i sovint molt a prop del mateix escenari on s’ha produït, ja que l’efectivitat de la intervenció augmenta de manera directa en funció de la seva proximitat temporal al moment de la crisi. A partir d’aquí, les tasques prioritàries que es porten a terme tenen per objectiu minimitzar les conseqüències negatives dels danys causats pel trauma que estan vivint, canalitzar i comunicar de manera adequada les males notícies que la majoria de les vegades cal donar i preparar-los per afrontar, amb el màxim possible de garanties, el dolorós procés que sovint els espera. Miren de prevenir l’aparició de psicopatologies importants, d’evitar l’agreujament d’altres de subjacents, de limitar les possibilitats de l’aparició d’un dol complicat i finalment de facilitar que tornin a reprendre el control sobre les seves vides, un control moltes vegades perdut durant el pas per la fase de xoc posterior al trauma.

A banda del recolzament psicològic als afectats directes, tant si són supervivents, com familiars i amics, els psicòlegs d’emergències poden atendre també, amb tècniques específiques de destraumatització, els membres dels equips de sanitaris, policies, bombers, treballadors socials, voluntaris o d’altres, que hagin sofert un impacte d’alta càrrega emocional com a conseqüència del seu treball en el lloc de l’emergència.

Tanmateix, intervenen en l’assessorament als gabinets de crisi de la institució o organització que gestiona l’emergència.

Finalment, però no per això menys important, imparteixen formació bàsica en Primers Auxilis Psicològics i en gestió de l’estrès als professionals que, a causa de la seva feina assistencial, puguin necessitar-ho o es trobin en situació de potencial risc.

 

Jordi Frau i Carreras

Psicòleg. Responsable de la Unitat de Crisis i Emergències d’Axios SPA.