L’activació de suport psicològic en emergències

Bombeta

Una de les principals dificultats a l’hora d’iniciar la intervenció del psicòleg en una situació de crisi, és precisament decidir quan cal activar el servei.

No estem davant d’una operació aritmètica, asèptica i exacta. Si tenim en compte la singularitat de cada situació, estarem d’acord en que el potencial de generar trauma d’un fet concret, s’ha de valorar per ell mateix i per les persones que hi intervenen, tenint en compte també l’estat actual i l’experiència vital d’aquestes persones. De manera que no hi ha dubte de la complexitat de les situacions de crisis i de les dificultats que poden aparèixer en la seva resolució. I és aquesta dificultat la que precisament aconsella la intervenció de professionals formats que es facin càrrec de l’atenció i el suport psicològic en tota la seva dimensió.

Partint del fet que qualsevol canvi que impliqui pèrdua és susceptible de ser una situació crítica, podria portar a pensar que l’activació del psicòleg és una qüestió fàcil de resoldre, està indicada sempre i de manera universal. No obstant, la majoria de les persones tenen  capacitat suficient per afrontar i normalitzar les situacions crítiques sense desenvolupar patologia. La qual cosa no significa que ho facin de forma fàcil, àgil ni sense complicacions, i és clar, algunes situacions són potencialment tant traumàtiques que generen a més de patologia, canvis estructurals en subjectes i famílies que finalment deriven en tota mena de problemes greus i moltes vegades evitables.

Més enllà, tenim el fet que hi ha tres perfils diferenciats d’afectats per incidents crítics, emergències i desastres que cal tenir en compte:

Afectat no atès: Viu la seva experiència amb una sensació de desprotecció i aïllament, tant institucional com social, fet que a vegades porta a la negació del trauma i a la victimització secundària.

Afectat atès:  La intervenció els hi proporciona millors mecanismes per la recuperació alhora que recolzament, protecció i equilibri. Com a conseqüència, la simptomatologia és menys persistent i la victimització és menor fins el punt que molts perden la identitat de víctima.

Afectat sobreatès: La excessiva sobreprotecció tant a nivell social com de l’administració, els hi dóna una identitat de víctima prevalent i desmesurada. Sovint acaben generant un sentiment de malestar cap a la societat i les institucions, derivat del seu alt nivell de dependència i protagonisme. Són persones que exerceixen com a víctima de manera activa, generant incomprensió i dificultant la seva recuperació.

I cal tenir-ho en compte, entre altres coses, perquè ens dóna pistes per fer una activació adient. Aquest és un tema que preocupa i sobre el que s’ha discutit i es continua discutint. En la majoria de protocols d’activació, molts signats entre Col·legis de Psicòlegs i diversos departaments de Protecció Civil, Interior o Sanitat, es determina l’actuació de l’equip de psicòlegs a partir d’un número de víctimes tancat, el criteri majoritari parla de 10 víctimes mortals. Però la realitat ha portat a dubtar d’aquest criteri (encertadament) i la discussió ha tornat.

Així doncs, com ho fem? Bé, en última instància, el criteri professional dels responsables dels equips és important per resoldre dubtes i motivar l’activació o la no activació en cada cas. Malgrat, de forma més general i a tall d’exemple podem fer la comparació entre, per una banda, l’accident d’un sol turisme per sortida de la via, sense afectació al trànsit, amb 5 víctimes mortals, tots veïns del mateix municipi, a 2 quilòmetres de casa. Està indicada la intervenció d’un equip de psicòlegs? No podem dir que no, encara que es tractés d’una sola víctima, però tampoc podem psicologitzar la mort, per tant caldria valorar el cas.

Per un altre costat, tenim l’accident d’un autocar en el qui hi viatja un grup d’escolars amb els seus monitors. Hi ha dues víctimes mortals, 10 ferits i 23 il·lesos. L’accident ha obligat a tallar l’autopista a 700 quilómetres del punt d’origen. Els ferits han estat traslladats a 3 hospitals, un dels quals a 98 km dels altres. Cal buscar un lloc on concentrar i atendre els il·lesos i alhora s’ha de donar avís als familiars que es traslladaran lluny de casa seva per passar moments incerts en un lloc desconegut.

En aquest cas, està indicada la intervenció d’un equip de psicòlegs?

Anuncis

Posted on 28 Març 2014, in Unitat de Crisis i Emergències and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: