Sònia Campos Álvarez. Psicòloga de la Unitat de Crisis i Emergències d’Axios SPA i del SEP de Dipsalut

Segons l’OMS, es produeix un increment dels signes de patiment psicològic, estimant que entre un 33% a un 50% d’una població exposada a situacions d’emergència pateix alguna manifestació psicològica, i entre un 15% i un 20% estrès posttraumàtic (OPS/OMS 2006). Una bona intervenció per part d’un especialista de la psicologia en emergències pot ajudar a la persona que ho necessiti, a elaborar i integrar el trauma de manera que no presenti conductes socialment disfuncionals ni cap trastorn relacionat amb l’esdeveniment traumàtic.

Foto: Eddy Kelele

Perquè això passi el professional de la psicologia ha d’estar format específicament i ha de tenir una visió holística de la persona. Qualsevol psicòleg no pot intervenir en emergències, sinó que ha de tenir unes característiques específiques. Amb professionals preparats, les persones més vulnerables en aquestes situacions podran portar una vida normal a mig o llarg termini. Destacar que no serà una vida com la d’abans, serà diferent. Hi ha hagut una pèrdua que produirà un canvi intern en la persona.

Després d’un esdeveniment traumàtic, la persona segueix funcionant però de manera desajustada. Ha d’integrar aquest esdeveniment traumàtic. Perquè la nova experiència pugui ser incorporada a la memòria és necessari captar-la, entendre-la i integrar-la. S’ha de treballar en la subjectivitat de la persona. Cal treballar com percep el que ha passat i tornar el poder al pacient.

Els psicòlegs estem per acompanyar en el moment de canvi. Tenint en compte totes les dimensions de la persona, i les reaccions que tindran, podem anar treballant. Amb l’esdeveniment traumàtic, a algunes persones se’ls trencarà les fantasies d’omnipotència, invulnerabilitat i eternitat. Es perd el control de la situació i per tant la sensació de seguretat. Sortiran molts dubtes i la incertesa és el pitjor que portem les persones. A més d’aquestes pèrdues n’hi poden haver d’altres materials, personals, etc. Una pèrdua implica un procés natural de resposta que és el dol. El dol és un procés complex i únic que afecta a la totalitat de la persona.

El psicòleg en emergències ha de tenir clar que no va a fer teràpia quan intervé en un esdeveniment d’aquest tipus. Algunes de les seves funcions són:

• Observar
• Escoltar
• Respectar els silencis
• Acompanyar
• Establir un relació d’ajuda
• Tenir coneixements de recursos disponibles per donar informació a la persona
• Saber les funcions dels altres intervinents
• Centrar-se en la persona i les seves potencialitats
• Tenir en compte totes les dimensions de la persona:
  • La física o corporal
  • La psicològica
  • L’emotiva
  • La social
  • L’espiritual-els valors

Això ens ajudarà a detectar en la intervenció quines són les pèrdues que ha tingut la persona i es podrà orientar millor en el trauma així com prevenir possibles trastorns que és, en definitiva, la funció dels psicòleg en l’àmbit de les emergències.