La caiguda dels Titans – Cornelis Van Haarlem (fragment)

Si haguéssim d’estar pensant contínuament en tots els riscos potencials d’aquest món sovint inhòspit i perillós on vivim, acabaríem quedant-nos tancats a casa nostra sense sortir-ne per res, presoners de les nostres pors, angoixes i patiments. Per això, la majoria de les persones tendim a construir-nos una bombolla de protecció i a instal·lar-nos en el seu interior, gaudint així d’una falsa percepció d’invulnerabilitat davant dels nombrosos perills exteriors que ens amenacen. Però aquest necessari mecanisme de defensa, pot arribar a provocar que acabem creient en la fal·làcia que les desgràcies passen tan sols a cal veí, que nosaltres en som immunes i que no ens tocarà patir-les com als altres. Quan aquesta bombolla es rebenta de cop i volta, i ens trobem, sempre incrèduls, sovint perduts i de vegades desemparats, davant d’una realitat cruel que ens ha colpit durament, en un primer moment podem arribar a sentir-nos sense esma, ni capacitat per fer-hi front. Què fan els psicòlegs d’emergències en aquestes situacions?

El principal repte que s’ha de plantejar aquest professional al tractar a una persona que ha patit una situació altament traumàtica, és aconseguir que deixi de sentir-se com una “víctima indefensa i desvalguda” al més aviat millor, ajudant-lo a recuperar i a potenciar els seus propis recursos d’enfrontament. Per fer-ho possible, els psicòlegs dels equips d’emergències tracten a les persones durant la primera fase de l’emergència i sovint molt a prop del mateix escenari on s’ha produït, ja que l’efectivitat de la intervenció augmenta de manera directa en funció de la seva proximitat temporal al moment de la crisi. A partir d’aquí, les tasques prioritàries que es porten a terme tenen per objectiu minimitzar les conseqüències negatives dels danys causats pel trauma que estan vivint, canalitzar i comunicar de manera adequada les males notícies que la majoria de les vegades cal donar i preparar-los per afrontar, amb el màxim possible de garanties, el dolorós procés que sovint els espera. Miren de prevenir l’aparició de psicopatologies importants, d’evitar l’agreujament d’altres de subjacents, de limitar les possibilitats de l’aparició d’un dol complicat i finalment de facilitar que tornin a reprendre el control sobre les seves vides, un control moltes vegades perdut durant el pas per la fase de xoc posterior al trauma.

A banda del recolzament psicològic als afectats directes, tant si són supervivents, com familiars i amics, els psicòlegs d’emergències poden atendre també, amb tècniques específiques de destraumatització, els membres dels equips de sanitaris, policies, bombers, treballadors socials, voluntaris o d’altres, que hagin sofert un impacte d’alta càrrega emocional com a conseqüència del seu treball en el lloc de l’emergència.

Tanmateix, intervenen en l’assessorament als gabinets de crisi de la institució o organització que gestiona l’emergència.

Finalment, però no per això menys important, imparteixen formació bàsica en Primers Auxilis Psicològics i en gestió de l’estrès als professionals que, a causa de la seva feina assistencial, puguin necessitar-ho o es trobin en situació de potencial risc.

Jordi Frau i Carreras

Psicòleg. Responsable de la Unitat de Crisis i Emergències d’Axios SPA.