“Plus ça change, plus c’est la même chose”
Proverbi francés

Quan més canvien les coses, més romanen igual diu el proverbi. Els canvis en forma de solucions assajades no fan més que perpetuar el problema. Llavors, cal plantejar-nos quina mena de canvis ens convenen.

Canvi. Consisteix en fer accions que modifiquin la realitat de l’ésser, tant pel que fa al seu entorn com al seu ser. Es fer camí per sortir del “sistema”. Un canvi serà entès com a tal en tant que generi sorpresa en les persones amb les quals ens relacionem, el nostre mirall.  Canviar és quelcom incontrolable, incomprensible de vegades i il·lògic la majoria del cops. És el que Paul Watzalawick anomenava com a “salt quàntic”.

Canvi, com he dit, té a veure amb la idea d’acció. Implica moviment no pas paràlisi. No són pensaments  (il·lusions de  moviment) amb els quals podem quedar-nos paralítics temporals. Les “idees” de canvi són material de gran utilitat per mantenir un problema (persistència) i l’estatus de víctima. Un canvi per tant, no estarà dirigit a fer accions tendents a satisfer i acontentar els altres, doncs en aquest cas podríem parlar d’actes de submissió.

El canvi no parteix de mandants interns que ens diuen “…has de …” si no de formes adultes com ara “…vull fer…” .

El canvi no consisteix en fer el contrari del que s’estava fent i que ens generava problemes. Si una cosa és dolenta, la seva contrària no necessàriament serà bona. Cal sortir a l’ ”exterior” per trobar solucions.

El canvi té lloc en el present, malgrat es pot planificar cap el futur. No té res a veure amb el passat i per tant és una pèrdua absoluta de temps pensar en passat sobre els canvis que podíem haver fet i no varem fer.

Davant la voluntat de canvi i quan es presenten les primeres dificultats de realització / acció, cal seguir una premissa bàsica i a la pregunta de què és el que haig de fer primer? La resposta necessàriament ha de ser: Deixar de fer. Deixar de fer què? Doncs deixi de fer  aquelles coses que no generin cap mena de benestar i que malgrat la seva insistència en repetir-les no generen cap variació en el problema.

Quim Palau

Psicòleg